Qui ets tu?

Amb un mes de marge a un inici d'una nova etapa d'universitat vam haver de descriure a un company o companya de classe de manera que no teniem cap mètode a seguir que no fos més enllà de la nostra imaginació. L'únic que sabem és que s'ha de presentar una descripció escrita  i  una altre visual de tal manera que la escrita només pot tenir la opinió la professora i la visual la podem opinar tots els alumnes.

Aquí adjunto la descripció escrita de tal alumne.

La Gisela és una noia catalana,

que té divuit hiverns.

Aparentment, el tret més enlluernador és la seva mirada.

Té uns ulls marrons, prims, madurs, provocatius, àgils i petits

amb els quals transmet totes aquelles emocions que l’evadeixen.

Posseeix un nas escanyolit

amb un cor bonic,

del qual determinem un orifici

que no té cap malefici.

Una boca generosa i poc voluminosa

amb un somriure extravagant.

La seva complexió és menuda,

però té tal dolçor que enriqueix a tot espectador.

Tot aquest cos tan esvelt

el guarneix amb moltes joies i complements

que li donen el seu toc ardent.

Personalment,

quan camino al seu costat

hem sento acompanyat i amb seguretat,

se que te tanta fe

que en compartiré d’un bon cafè.

Podríem dir que sincera, clara i transparent

que il·lumina el mar blavenc.

Sensible, bona i convincent

són qualitats que te més recent.

Ella es aplicada i constant

amb disposició al interessant.

Així doncs, espero que os hagueu pogut fer una idea més propera de com és la Gisela de manera més específica concreta i detallada.

I l'imatge visual corresponent a aquesta descripció

Em va encantar fer aquesta descripció per el simple fet d'haver de pensar en l'altre persona i en trets característics d'aquesta.